La représentation dans les différentes communes de Minorque
du XVI ème au XVIII ème siècle
"Jurat et magnifich"
A la lecture des actes de mariages des 17ème et
18ème siècles, il arrive qu’un époux (ou son père) est qualifié de "jurat"
ou de "magnifich". J’ai voulu savoir ce qu’il en était de ces titres.
Voici, ci-après, quelques éléments de réponses.
Le terme de jurat ne sera pas traduit dans la suite.
A priori, les différentes sources des documents repris ici, ne paraissent pas semblables. Le nombre de conseillers semble variable, surtout selon les époques, mais le système n’en demeure pas moins identique à travers les années.
J’emprunte à Irénée Lameire, professeur d’histoire du Droit public à l’Université de Lyon, une partie des textes écrits au début du 20ème siècle, en 1908.
La distinction entre commune urbaine et communauté d’habitants n’a pas de sens à Minorque. Tout le territoire est urbain. Il n’y a que des universités, qui sont des communes urbaines.
Au début du XXème siècle, l’île forme un partido judicial de la province des Baléares : elle comprend sept communes qui sont Ciutadella, Ferreries, Mercadal, Alaior, Mahon, Villacarlos (aujourd’hui Es Castell) et San Luis. Les communes de Ferreries, Villacarlos et San Luis sont de formation récente, surtout la dernière. Ferreries a été démembrée de la commune de Mercadal, Villacarlos et San Luis de celle de Mahon. La création de nouvelles communes en Espagne est assez facile ; le pouvoir central n’y intervient pas : il suffit de l’assentiment de la députation provinciale. La commune actuelle (termino municipal) se divise en districts, et le district en barrios. Cette division est moderne. Les communes de l’ancien droit, elles, sont au nombre de quatre : Ciutadella, Mahon, Alaior et Mercadal. Leur administration était à peu près semblable à celle de la Catalogne continentale : c’est le régime des administrations collectives ; les jurats ont les attributions exécutives ; pour toutes les questions importantes, et notamment les questions de comptabilité, ils ont obligation d’en référer au Conseil ordinaire. Le régime électoral n’existe pas : le recrutement s’effectue par tirage au sort (sorteo). C’est le régime des démocraties absolues ; c’est aussi le régime des fonctions obligatoires et peu enviées : c’est une corvée d’être jurat et les honneurs municipaux sont à peu près aussi recherchés que sous le bas-empire.
Voici comment était administrée la commune de Ciutadella dans l’ancien droit : sa charte consistait, comme pour toutes les municipalités minorquines, dans les sentences de Galceran de Requensens, Bayle général de Catalogne. Ces sentences furent confirmées par Alphonse V d’Aragon en 1442. On les trouve aux folios 188 et 200 du Libre Vermey (Livre Vermeil). Ce recueil de franchises de l’île, aujourd’hui sous verre et exposé à la mairie de Ciutadella, paraît avoir été le principal but de l’expédition turque de 1558 qui s’en empara dans le dessein de le revendre très cher aux intéressés. Il fut racheté pour 100 doubles d’or en 1562.
photo P-J C. |
| Le Livre Vermeil exposé |
Le corps municipal portait le nom d’universitat, comme la plupart des corps municipaux de Catalogne. Les habitants, suivant l’usage catalan, étaient divisés en quatre ordres ou bras.
- Les nobles formaient le bras militaire,
- Les bourgeois le bras majeur,
- Les paysans et laboureurs le bras médian,
- Le quatrième ordre ou bras mineur était composé de marins, pêcheurs et armateurs.
Il y avait quatre sacs ou bourses, dont chacun correspondait à un bras. C’est de ces sacs que se tiraient au sort les noms des jurats. Ainsi on les appelait jurat du bras militar, du bras menor etc…
L’inscription générale des noms (inseculatio) avait lieu tous les ans le 15 novembre. La municipalité sortante devait se réunir la veille de Noël sous la présidence du gouverneur de l’île ou de son représentant. Le coffre contenant les sacs devait être ouvert, et un enfant de sept ans devait prêter sa main novice. Le premier sorti du sac de chaque bras était élu jurat ; même cérémonie pour les conseillers.
Le Conseil se composait de quatre bourgeois, quatre laboureurs et deux artisans (j’ignore le nombre de nobles).
Les jurats de la commune de Ciutadella, par une espèce de survivance, portent le nom de jurats de l’île (jurats de la Ysla), peut-être parce que les habitants de cette commune n’acceptèrent pas le déplacement de la "capitale" de l’île vers Mahon.
Ayant fait remarqué au Père Sastre que le tirage au sort pouvait parfois bien (ou mal…) faire les choses en désignant plusieurs années de suite les mêmes personnes, il me répondit qu’on racontait qu’il aurait pu arriver (restons prudent !) qu’un adulte se postait près de l’enfant qui était sollicité pour sa main innocente et que, selon le tirage, on lui intimait l’ordre de replonger sa main jusqu’à la sortie du “bon” nom.
La commune de Mercadal
Cette commune est la plus centrale de l’île. C’est dans cette circonscription qu’on trouve le Mont Toro, point culminant de l’île avec ses 350 m d’altitude, surmonté d’un ancien couvent. On y trouve aujourd’hui deux stèles commémorant l’une l’émigration vers l’Algérie, l’autre celle vers la Floride en 1768. Au début du XXème siècle, cette commune passe pour ne s’être pas développée, faute d’eau potable. Elle compte alors plusieurs agglomérations distinctes : Mercadal, chef-lieu de la commune, San Cristobal au sud, et Fornells au nord. Fornells est important du fait qu’il a constitué le point de débarquement pour plusieurs invasions, notamment l’invasion anglaise de 1798. Dans l’ancien droit, la commune de Mercadal comprenanit le bourg de Ferreries. Dans la terminologie de l’ancien droit elle portait le nom de Mercadal y Ferreries ou encore celui de Mercadal y Castillo de Sta Agueda.
Voici sa constitution telle qu’elle résulte des sentences de Requesens. Elle est très simple.
Aucune distinction de bras n’est mentionnée, sans doute à cause du peu d’importance de la population.
Il est dit qu’il y aura deux syndics, des conseillers, sans que le nombre en soit exprimé : un conseiller sera tiré au sort tous les ans, pour assister avec les deux syndics au Conseil général de l’île.
Le tirage au sort aura lieu le jour de la Saint Thomas.
La commune d’Alaior
Elle comportait deux ordres : Le bras majeur et le bras mineur. C’était donc plus que Mercadal, mais moins que Ciutadella. Le recrutement de ces deux bras était assez peu déterminé. Il y avait deux syndics, l’un représentant les ruraux, et l’autre les habitants de l’agglomération. Ils étaient tirés au sort d’après un système très compliqué.
Le conseil ordinaire se composait de six conseillers du bras majeur, avec alternance d’urbains et de ruraux. Le tirage au sort était à peu près semblable à celui de Ciutadella.
La commune de Mahon
Elle comprenait toute la partie Est de l’île. Ce sont les anglais qui en firent la capitale de Minorque au détriment de Ciutadella, de sorte que, par la suite, elle a possédé toutes les administrations de l’île, sauf l’évêché. En dehors de la ville, le termino municipal comprenait l’Arrabal de San Felipe, situé près du fort du même nom, et qui constitue, aujourd’hui, la commune d’Es Castell.
Il existe ici des contradictions entre les écrits de Irénée Lameire et les notes extraites des Archives de Mahon. Je me contenterai donc de me référer seulement aux archives. Voir plus bas.
Le bras majeur comprenait cinq conseillers, tout comme le bras moyen et le bras mineur.
Le bras majeur de Mahon comprenait les bourgeois, avocats, marchands. Le bras mineur les marins et artisans.
Il y avait trois syndics issus des trois bras. Ces syndics portaient le titre de “magnifich”.
Le schéma ci-dessous de Pilar Vinent i Barcelo nous montre l’organisation générale de l’île pendant la prédominance de Ciutadella.

Pilar Vinent nous dit que le tirage au sort était toujours effectué le mercredi précédent la semaine de la Pentecôte, jour où on prenait possession de sa charge et où on recevait l’habit protocolaire. Selon les actes des réunions des jurats du 15 février 1511 et du 4 juin 1513, dans les actes solennels, les jurats étaient vêtus de toges rouges ou “gramalles” de drap de Courtrai. Chaque jurat recevant, chaque année, 2 “canes” et 4 “pams” de drap de Courtrai.
L’exercice de la charge était d’un an, renouvelable chaque trois ans. Il paraît vraisemblable que depuis le XVIème siècle les élections de jurats étaient manipulées et contrôlées par les gouvernants dès l’inscription générale. Les charges de plus grande importance étaient toujours aux mains des aristocrates ou des propriétaires terriens. Ceux-ci avaient la confiance gouvernementale et cela leur donnait un prestige supérieur à celui obtenu par la seule condition économique et, même, culturelle. (Andreu Murillo)
Fonctions et devoirs des jurats
La fonction fondamentale et basique de l’Universitat General, et donc des jurats, était l’administration locale de toute l’île depuis l’ancienne capitale, c'est-à-dire Ciutadella. Leurs décisions influaient donc en grande partie la vie économique de Minorque et ils avaient des tâches spécifiques.
C’étaient eux qui administraient le recouvrement des impôts. On devait leur déclarer tous les bénéfices et cette déclaration devait être faite par tout le monde y compris les classes privilégiées. En 1573, Gregori Fortesa chanoine de la cathédrale de Palma ordonna à Antoni Tica, délégué à Minorque, qu’il oblige les œuvres de Santa Maria del Toro à présenter leurs comptes sous peine d’excommunication. On fait également référence à la mise en demeure des jurats aux révérends Pere Llobera, Joan Junca, Bernadi Comte et Guerau Bosch.
Mais cela ne signifiait pas que tous ceux qui faisaient la déclaration devaient payer l’impôt, la décision restant aux jurats. Ainsi, à partir de l’ensemble des données collectées, les jurats décidaient de ceux qui devaient ou non payer leur tribut, la somme à payer et ceux qui en étaient exempts. Ainsi en 1559, une décision est prise par laquelle les soldats doivent payer leur part d’impôts locaux et les militaires leur part dans les dépenses de l’Université.
Quand les jurats prennent leurs décisions, ils les transmettent au roi le plus rapidement possible afin que l’ordre de les appliquer soit donné sinon ils ne peuvent les mettre en pratique. Mais une fois l’ordre donné, les décisions des jurats sur les impôts locaux et généraux sont sans appel. Ceux qui participaient le plus aux dépenses de l’île, et donc de l’état, étaient ceux qui disposaient de moins de moyens tandis que les classes privilégiées, auxquelles appartenaient les jurats, en étaient exemptes.
Les jurats avaient également la mission d’approvisionner les marchés intérieurs et de préserver l’intégrité du territoire, en assurant l’ordre public et la paix à tout moment. Pour ce motif, ce furent eux qui firent financer la construction des murs des villes et des édifices de défense locale.
Une autre tâche de moindre importance était également de leur ressort, celle de trésorier ou administrateur économique, syndic et greffier de la cour judiciaire. Le 24 mai 1598, le roi demande à ce que les greffiers de l’île soient dirigés par des personnes idoines acceptées par les jurats.
Même si les attributions des jurats sont importantes, on ne peut oublier l’influence du gouverneur sur eux. C’est lui qui contrôle tout et ses décisions sont sans appel. Ainsi, jurats et gouverneurs sont souvent d’accord.
Les jurats ont le devoir d’être et de rester fidèles au roi et de défendre son pouvoir. Lorsqu’un roi décède, après lui avoir rendu les honneurs funèbres avec une grande solennité à Ciutadella, ils doivent faire serment de fidélité au nouveau souverain, au nom de toute Minorque. Ce serment a toujours lieu à la cathédrale de Palma, où les jurats minorquins, après avoir reçu l’avis pertinent, envoient un (ou plus) syndic pour assister à la célébration de cette cérémonie.
Les privilèges des jurats
Les jurats avaient des droits et des obligations mais également des privilèges que leur conférait le simple fait d’occuper cette charge, privilèges qu’ils avaient le droit de défendre en face de quiconque aurait essayé de les limiter, et cela parce qu’ils bénéficiaient de la protection royale.
En premier lieu, les « Magnifics jurats de Menorca » mais également les syndics étaient inviolables, c'est-à-dire qu’ils ne pouvaient être emprisonnés. Cependant, souvent, ce privilège n’était pas pris en compte, et immédiatement, le roi était obligé de rappeler à l’ordre ceux qui ne suivaient pas ses ordres.
Sans doute, le monarque qui va donner un maximum de protection sera Felip II. En 1563, ce roi communique au gouverneur de Minorque qu’il a reçu une plainte à son encontre pour ne pas avoir respecté le privilège accordé aux jurats par lequel, pendant le temps que durerait l’accomplissement de leur fonction, ils ne pourraient être emprisonnés. Il ordonne que ce privilège soit maintenu sur l’île. Ce même roi, en 1597, ordonnera à Pedro de Heredia, qui occupait alors la charge de gouverneur de l’île, de mettre immédiatement en liberté les deux syndics d’Alaior, Bartomeu Mercadal et Antoni Marsal, qu’il avait fait emprisonner pour avoir défendu leurs privilèges.
Mais ce n’était pas le seul privilège. Les jurats ont également :
Le droit de supplique au roi par l’envoi d’une lettre ou l’envoi de syndics à la cour royale. Ce droit est exercé assez fréquemment et donnera de bons résultats comme l’attestent les demandes.
Le droit de garder, durant la nuit, les clés de Ciutadella.
Chaque fois qu’il le faudra, ils auront la libre entrée au Castell de Mahon, en présentant un laissez-passer.
La faculté de détenir du tabac en feuille ou en poudre.
Ci-dessous, transcription de résultats de tirages au sort des sindics et jurats à Mahon, répertoriés par D. Francisco Hernandez Sanz en 1922, 1923 et 1926.
Je laisse volontairement les noms orthographiés tels qu’ils ont été relevés. On pourra ainsi se rendre compte de l’évolution de certains noms mais également que la langue écrite tenait moins d’importance que la langue parlée.
En bleu, les personnes qu’on a pu identifier dans notre base d'ascendants.
Constitucion de la Universidad de la villa y término de Mahon
Durante los siglos XVI, XVII y XVIII
|
SIGLO XVI
1533 – 1534 Sindichs Mossen Jordi Gomila, Ciutada, de bras major, Sindich en cap y Clauari; Mossen Barthomeu Vidal, de bras mitja ; Mossen Johan Lorens, fuster, de bras menor Consellers de bras major Pau Serra del Castell ; Jaume Scalla ; Gil Calderer ; Johanot Asuella. Consellers de bras mitja Antoni Totxa ; …………… Carreres ; Pere Pons de Telati ; ………………….. Consellers de bras menor Johan Uguet, majore ; Jaume Sagui ; …………………
________________
1534 – 1535 Sindichs Mossen Guillem Gomila, de bras major, Sindich en cap y Clauari; Mossen Joan Pons de Mosopta, de bras mitja ; …………….. Consellers de bras major Pere Serra; Jaume Espany; ……………..
________________
1559 – 1560 Sindichs Honorable Mossen Joan Pons de Capifort, de bras major, Clauari; Honorable Miquel Montanyes ; ……………….. Consellers de bras major Pau Serra ; Pere Boscha ; Miquel Capella ; Pere Oliues. Consellers de bras mitja Xhristophol Sintes de Matxani ; Joan Pons de Tordonell ; Antoni Moll de Mosepta ; …………….. Consellers de bras menor Pay Segui ; Nicholau Saura ; Joan Vidal ; …………………
________________ 1560 – 1561 Sindichs Magnifich Mossen Pau Serra, de bras major, Clauari; ……………………. Consellers de bras major Domingo Pons ; Francesch Moll ; …………………….. Consellers de bras mitja Lorens Pons de Malbuger (sosa 8208); Antoni Carreras de Biniatap ; Joan Oliues de Biniparell (sosa 19380) ; ……………….. Consellers de bras menor Rafel Llobet ; Joan Totner ; Melsior Sebater ; Joan Berga.
________________
1587 – 1588 Sindichs Magnifich Mossen Francesc Uguet, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Lorens Pons de Algendar, de bras mitja ; Magnifich Mossen Miquel Angles, de bras menor Consellers de bras major Joan Montanyes ; Joan Serra ; Antoni Carbonell ; …………………. Consellers de bras mitja Pere Pons de Telati ; Gabriel Segui de Binisayda (sosa 8196) ; Fracesch Vidal de Binialcoller (8496) ; Barthomeu Pons de Forma Consellers de bras menor Sebastia Vidal ; Gabriel Cardona ; Joan Vidal ; Pau Quoranti
________________
1588 – 1589 Sindichs Magnifich Mossen Joan Pons de Capifort, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Vidal de Binialcoller (8496), de bras mitja ; Magnifich Mossen Mateu Rosello, de bras menor Consellers de bras major Francesch Uguet ; Domingo Pons, menor ; Joan Segui ; Bernat Olives Consellers de bras mitja Antoni Pons de Cugullo (4882) ; Serafi Villalonga de Toraxer ; Llorens Pons de Algendrar ; Antoni Sintes de St Antoni. Consellers de bras menor Pere Molinas ; Joan Baptista Molina ; Matheu Xaunxo ; Jaume Vila.
________________
1589 – 1590 Sindichs Magnifich Mossen Antoni Carbonell, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Joan Segui major, de bras mitja ; Magnifich Mossen Joan Baptista Gomila (9736), de bras menor Consellers de bras major Barthomeu Pons de Forma; Miquel Cardona; Barthomeu Oliues; Joan Montanyers. Consellers de bras mitja Lorens Pons de Malbuger (8514) ; Antoni Pons de Cugullo (4882) ; Pere Cardona de Toreyo (8192) ; Joan Orfila de Binifadet Consellers de bras menor Jordi Segui ; Matheu Rosello ; Francesch Quoranti ; Sebastia Vila
________________
1590 – 1591 Sindichs Magnifich Mossen Joan Serra, ciutada, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pere Cardona de Torello (8192), de bras mitja ; Magnifich Mossen Miquel Rosello, de bras menor Consellers de bras major Jaume Abadia, notary; Joan Montanyes; Perot Tholosa; Miquel Cardona Consellers de bras mitja Pere Boscha de Morell ; Pere Vidal de Binixique ; Pere Carreras ; Pere Pons de Telati. Consellers de bras menor Jordi Segui ; Lorens Carreras ; Matheu Xanxo ; Marti Andreu.
________________
1591 – 1592 Sindichs Magnifich Mossen Antoni Carbonell, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Joan Carreras, de bras mitja ; Magnifich Mossen Antoni Company, de bras menor Consellers de bras major Barthomeu Pons de Forma ; Joan Segui ; Bernat Oliues ; Lorens Serra. Consellers de bras mitja Pere Cardona de Turayo (8192) ; Antoni Sintes de St Antoni ; Nadal Prats ; March Pons. Consellers de bras menor Pere Molines ; Joan Baptista Gomila ; Matheu Rosello ; Sebastia Vila.
_________________
SIGLO XVII
1605 – 1606 Sindichs Magnifich Mossen Joan Sagui, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Nadal Prats, de bras mitja ; Magnifich Mossen Ferrer Mersal, de bras menor Consellers de bras major Joan Sintes ; March Sanxo ; Guillem Tremol ; Domingo Marques. Consellers de bras mitja Pere Carreras de Alfavara ; Joan Gomila de Algendar ; March Pons de Malbuger (4104); Gabriel Cardona de Torello (4096). Consellers de bras menor Ramon Andreu ; Antoni Pons ; Onoffre Sagui ; March Pons.
___________________
1606 – 1607 Sindichs Magnifich Mossen Pau Sagui, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Miquel Cardona de Machani (9688), de bras mitja ; Magnifich Mossen March Pons, de bras menor. Consellers de bras major Llorens Serra ; Simon Alberti ; Domingo Sagui ; Antoni Carbonell. Consellers de bras mitja Gabriel Sagui de Binisayda (8196); Joan Olives de Biniparrell 9756); Miquel Pons de Cugullo (4228); Joan Pons de Biniaymut. Consellers de bras menor Mateu Sanxo ; Marti Andreu ; Joan Company ; Gregori Torner.
___________________
1607 – 1608 Sindichs Magnifich Mossen Joan Montanyes, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Joan Pons de Binimaymut, de bras mitja ; Magnifich Mossen Jaume Sagui, de bras menor. Consellers de bras major Joan Sintes ; Thomas Castell ; Guillem Tremol ; Miquel Olives. Consellers de bras mitja Llorens Pons de Algender ; Miquel Cardona de Machani (9688); Pere Carreras de Alfauara ; Pere Mercadal de Mossepta (8558). Consellers de bras menor Andreu Pons ; Barthomeu Rexach ; Francesch Juneda ; March Pons.
___________________
1608 – 1609 Sindichs Magnifich Mossen Pau Serra, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen March Pons de Malbuger (4104), de bras mitja ; Magnifich Mossen Joan Quoranti, de bras menor. Consellers de bras major Farrer Pons ; Simon Alberti ; Francesch Abadia ; Francesch Cardona. Consellers de bras mitja Joan Olives de Biniparrell (19996) ; Joan Gomila de Algendar ; Joan Sintes de Torret : Joan Vidal de Binixiquer. Consellers de bras menor Mateu Rosello ; Ramon Andreu ; Onofre Sagui ; Gregori Torner.
___________________
1609 – 1610 Sindichs Magnifich Mossen Domingo Marques, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Nadal Prats, de bras mitja ; Magnifich Mossen Ramon Andreu, de bras menor. Consellers de bras major Domingo Segui ; Guillem Tremol ; Michel Oliues ; …………….. Consellers de bras mitja Pere Pons de Telati ; Barthomeu Segui de Biniarrocha ; Gabriel Cardona de Torello (4096) ; Joan Pons de Plaça . Consellers de bras menor Jaume Segui ; Farrer Marsal ; Mateu Sanxo ; …………………
___________________
1610 – 1611 Sindichs Magnifich Mossen Simon Alberti, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Vidal de Binialcoller (8496), de bras mitja ; Magnifich Mossen Joan Company, de bras menor. Consellers de bras major Farrer Pons ; Domingo Marques ; Francesc Mercadal ; March Oliues. Consellers de bras mitja Miquel Cardona de Machani (9688); Miquel Pons de Cugullo (4228) ; Pere Vidal de Binixiquer ; Pere Villalonga de Toraxer. Consellers de bras menor Andreu Pons ; Jaume Vila ; Francesch Juneda ; Joan Quoranti.
___________________
1634 – 1635 Sindichs Magnifich Mossen Joan Pons de Malbuger, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Llorens Pons de Totello, de bras mitja ; Magnifich Mossen Aloy Andreu, de bras menor. Consellers de bras major Jherony Montenyes ; Barthomeu Segui de Binisayde ; Pere Vidal ; Joan Cintes. Consellers de bras mitja Pere Tudori de Addabus ; Miguel Orfila de Binifadet ; Damia Pons de Binibecha ; Jaume Carreras de Binimaymo. Consellers de bras menor Miquel Pujol ; Pere Pons ; Jaume Seguifill de Honofre ; Antoni Flaquer.
__________________
1635 – 1636 Sindichs Magnifich Mossen Guillem Tremol, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pere Pons de Talati, de bras mitja ; Magnifich Mossen Miquel Coranti, de bras menor. Consellers de bras major Joan Pons de Malbujer ; Barthomeu Foguet, notari ; Joan Carreras, fill de Llorens ; Francesc Pons. Consellers de bras mitja Antoni Vidal de Biniancoller ; Francesch Pons de Biniparrel ; Antoni Pons de Torello ; Guillem Pons de Cornia. Consellers de bras menor Bathomeu Sanxo ; Nicolau Marsal ; Ramon Ballester
__________________
1636 – 1637 Sindichs Magnifich Mossen Jheroni Sintas, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Segui, de Ninisayda, de bras mitja ; Magnifich Mossen Pere Pallisser, de bras menor. Consellers de bras major Jheroni Montañes ; Pere Llorens Juaneda ; Pau Serra ; Bartholomeu Segui de Binialmaya. Consellers de bras mitja Llorens Carreras de Musopta ; Bernat Sintas de Binifael ; Damia Pons de Binibeca ; Llorens Pons de Algendar. Consellers de bras menor Antoni Andreu ; Antoni Ballester ; Jaume Segui, fill de Honofre ; Raphel Anrich.
__________________
1637 – 1638 Sindichs Magnifich Mossen Domingo Segui, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pere Tudori de Addabus, de bras mitja ; Magnifich Mossen Jaume Segui, fill de Honofre, de bras menor. Consellers de bras major Francesch Abadia ; Joan Pons de Malbujer ; Guillem Tremol ; Joan Carreras, fill de Llorens. Consellers de bras mitja Antoni Cardona de Mosopta ; Antoni Pons de Torello ; Llorens Mercadal ; Pere Pons de Talati. Consellers de bras menor Bathomeu Sanxo ; Nicolau Marsal ; Aloy Andreu ; Antoni Pons.
__________________
1638 – 1639 Sindichs Magnifich Mossen Pere Vidal, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Antoni Pons de Llumesanes, de bras mitja ; Magnifich Mossen Francesch Coranti, de bras menor. Consellers de bras major Antoni Carreras, major ; Pau Serra ; Barthomeu Foguet ; Barthomeu Segui y Mercadal. Consellers de bras mitja Bernat Cintas de Binifaell ; Llorens Carreras de Mosopta ; Antoni Vidal de Bini-Alcolla (4248) ; Francesch Pons de Biniparrell. Consellers de bras menor Marti Andreu ; Ramon Ballester ; Rafel Torres ; RafelAnrich.
__________________
1639 – 1640 Sindichs Magnifich Mossen Joan Pons de Malbuger, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pera Villalonga de Toraxa, de bras mitja ; Magnifich Mossen Joan Vila, de bras menor. Consellers de bras major Jherony Montañes ; Barthomeu Segui ; Pera Vidal ; Guillem Tremol. Consellers de bras mitja Joan Pons de Binimaymo ; Gabriel Cardona de Torello ; Antoni Cardona de Mosopta (4844) ; Miquel Pons de Llumesanes. Consellers de bras menor Antoni Andreu, major ; Antoni Ballester ; Nicolau Marsal ; Antoni Flaquer.
__________________
1640 – 1641 Sindichs Magnifich Mossen Rafel Montañes, de bras major, Clauari ; Mahnifich Mossen Miquel Pons de Llumesanes, de bras mitja ; Magnifich Mossen Rafel Anrich, de bras menor. Consellers de bras major Joan Pons de Cugullo ; Thomas Abadia ; Domingo Segui, menor ; March Sintes. Consellers de bras mitja March Carreras de Binicalaf ; Francesch Vidal ; Francesch Coranti ; Pere Carreras de Matxani. Consellers de bras menor Ramon Ballester ; Joan Vila ; Ferrar Marsal ; Antoni Parpal.
__________________
1641 – 1642 Jurats Magnifich Mossen Jheroni Montañes, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pera Pons de Talaty, de bras mitja ; Magnifich Mossen Ramon Ballester, de bras menor. Consellers de bras major Domingo Sagui, major ; Dr Joan Antoni Alberti ; Barthomeu Sagui de binialmaya ; Jaume Sintas Consellers de bras mitja Gabriel Cardona de Torello ; Guillem Pons de Curnia ; Francesch Vidal de Trabaluger ; Llorens Pons de Trepuco. Consellers de bras menor Francesch Coranti ; Matgi Andreu ; Antoni Andreu, menor ; Bernadi Orfila.
__________________
1642 – 1643 Jurats Magnifich Mossen Juan Carreras, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Antoni Pons, de bras mitja ; Magnifich Mossen Ferrer Marsal, de bras menor. Consellers de bras major Barthomeu Sagui de Binisayda ; Juan Pons ; Thomas Abadia ; Lorens Sagui. Consellers de bras mitja Pere de Vilallonga de Toraxer ; Juan Comellas ; Francesch Coranti ; Barthomeu Vidal. Consellers de bras menor Antoni Ballester ; Marti Andreu ; Antoni Perpal ; Juan Rexart.
__________________
1643 – 1644 Jurats Magnifich Mossen Domingo Segui, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Juan Pons de Binimaymo, de bras mitja ; Magnifich Mossen Miquel Coranti, de bras menor. Consellers de bras major Raphel Montañes ; Juan Pons de Cugullo ; Dr Juan Antoni Alberti ; Barthomeu Segui y Mercadal. Consellers de bras mitja Antoni Cardona de Mosopta (4844) ; Francesc Segui de Binisayda ; Joan Pons de Torello ; March Carreras. Consellers de bras menor Juan Vila ; Antoni Andreu ; Antoni Pons. Bernadi Orfila.
__________________
1645 – 1646 Jurats Magnifich Mossen Joan Pons de Cugullo, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Juan Pons de Torello, de bras mitja ; Magnifich Mossen Marti Andreu, de bras menor. Consellers de bras major Pau Serra ; Guillem Tremol ; Cr Juan Antoni Alberti ; Gabriel Carrio. Consellers de bras mitja Francesch Vidal de Binialcoller ; Juan Pons de Binimaymo ; Berbadi Taltavull ; Matgi Andreu. Consellers de bras menor Nicolau Marsal ; Barthomeu Sanxo ; Juan Vila ; Matheu Ferrer.
__________________
1646 – 1647 Jurats Magnifich Mossen Jaume Sintes, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Lorens Ponsq de Algendar, de bras mitja ; Magnifich Mossen Antoni Ballester, de bras menor. Consellers de bras major Raphel Montañes ; Joan Pons, fill de March, Gabriel Carbonell ; Joan Vidal. Consellers de bras mitja Pere Villalonga de Toraxer ; Damia Pons de Bini-beca ; Pere Costabella ; Pere Carreras de Matxani. Consellers de bras menor Francesch Sintes ; Bernadi Orfila ; Joan Pons de Bini-calaf, Francesch Anrich.
__________________
1647 – 1648 Jurats Magnifich Mossen Dr Juan Antoni Alberti, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pera Pons de Talati, de bras mitja ; Magnifich Mossen Antoni Pons, de bras menor. Consellers de bras major Barthomeu Segui de Binisayda ; Pau Serra ; Juan Vidal ; Pere Pons Rossiñol. Consellers de bras mitja Gabriel Cardona de Torello ; Joan Pons dit de Torello, Francesch Coranti ; Francesch Vidal de Trebaluger. Consellers de bras menor Ramon Ballester ; Rafel Torres ; Francesch Portella ; Francesch Vila.
__________________
1648 – 1649 Jurats Magnifich Mossen Llorens Sagui, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Antoni Vidal de Binialcoller (4248), de bras mitja ; Magnifich Mossen Juan Vila, de bras menor. Consellers de bras major Dr Juan Antoni Alberti ; Barthomeu Foguet ; Barthomeu Sagui Mercadal ; Antoni Joseph Carbonell. Consellers de bras mitja Juan Comellas de Mossopta ; Jaume Carreras de Binimaymut ; Francesch Vidal de Binixica ; Francesch Pons de Monpler. Consellers de bras menor Pere Coranti ; Rafel Enrich ; Pere Flaquer ; Garau Juneda.
__________________
1649 – 1650 Jurats Magnifich Mossen Barthomeu Sagui de Binisayda, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Llorens Pons de Trepuco, de bras mitja ; Magnifich Mossen Gregori Bermus, de bras menor. Consellers de bras major Pera Vidal ; Juan Carreras ; Domingo Sagui ; Juan Mercadal ; Consellers de bras mitja Llorens Carreras de Mossopta ; Juan Pons de Algendar ; Francesch Pons de Cugullo ; Juan Gomila de Mossopta. Consellers de bras menor Marti Andreu ; Francesch Masquida ; Juan Caules ; Nicolau Serra.
__________________
1652 – 1653 Jurats Magnifich Mossen Juan Pons de Cugullo, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Coranti, de bras mitja ; Magnifich Mossen Francesch Portella, de bras menor. Consellers de bras major Rafel Montañes, Pera Pons Russinyol, Antoni Joseph Carbonell, Juan Guardia. Consellers de bras mitja Guillem Pons de Cornia, Juan Pons de Algendar, Bartholomeu Sintas de Trepuconet, Llorens Pons, menor, de Mossopta. Consellers de bras menor Nicolau Marsal ; Juan Caules ; Matheu Andreu ; Francesc Anrich.
__________________
1653 – 1654 Jurats Magnifich Mossen Pera Vidal, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Vidal, de Trebuluge, de bras mitja ; Magnifich Mossen Francesch Sintas, de bras menor. Consellers de bras major Barthomeu Sagui de Binisayda, major : Dominguo Sagui ; Gabriel Carrio ; Pau Sagui. Consellers de bras mitja Francesch Vidal de Trebuluge, (casa noua) ; Francesch Pons de Trepuco ; Pera Carreras de Matxani ; Juan Gomila de Mussopta. Consellers de bras menor Antoni Flaquer ; Barnadi Orfila ; Juan Pons de Binicalaf ; Juan Ballester.
__________________
1654 – 1655 Jurats Magnifich Mossen Joan Marcadal, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Antoni Vidal de Binialcoller, de bras mitja ; Magnifich Mossen Ramon Ballester, de bras menor. Consellers de bras major Joan Vidal del Rafalet, Christofol Pons, Gabriel Carbonell, Joan Guardia. Consellers de bras mitja Barthomeu Vidal de Trebeluger ; Juan Pons de Binimaymo ; Michel Tuduri ; Vicens Carreras de Binimaymut. Consellers de bras menor Marti Andreu ; Gregori Barnus ; Antoni Parpal ; Joan Coranti.
__________________
1655 – 1656 (hasta el 13 de febrero) Los anteriores
__________________
1656 (desde el 13 de febrero a 3 de junio)
Jurats Magnifich Mossen Barthomeu Foguet, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Pera Carreras de Matxani, de bras mitja ; Magnifich Mossen Juan Ballester, fill de Ramon, de bras menor. Consellers de bras major Barthomeu Sagui Sintas, Juan Vidal, fill de Pera, Gabriel Vidal, Juan Pons de Torello. Consellers de bras mitja Juan Comellas de Bañull, Francesch Pons de Trepuco, Francesch Segui del Rafalet petit, Miquel Carreras de Binietap. Consellers de bras menor Barthomeu Sanxo, Damia Sitges, Juan Masquida, Barnadi Orfila.
__________________
1656 – 1657 Jurats Magnifich Mossen Raphel Montanyes, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Francesch Pons de Mompler, de bras mitja ; Magnifich Mossen Antoni Ballester, de bras menor. Consellers de bras major Juan Vidal de Rafalet ; Matheu Farrer ; Antoni Joseph Carbonell ; Gabriel Carbonell. Consellers de bras mitja Antoni Vidal , major, de Biniancolla ; Miquel Tudori ; Barthomeu Sintas de Trapuconet : Pere Carreras de Matxani. Consellers de bras menor Francesch Portella ; Raphel Anrich ; Antoni Flaquer ; Francesch Sagui.
__________________
1657 – 1658 Jurats Magnifich Mossen Matheu Farrer, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Llorens Carreras de Mosopta, de bras mitja ; Magnifich Mossen Barnadi Orfila, de bras menor. Consellers de bras major Raphel Montanyes ; Juan Pons de Cugullo ; Pere Costabella ; Juan Vidal, fill de Pere. Consellers de bras mitja Francesch Sagui de Bidizaida ; Francesch Corenti ; Llorens Pons de Trepuco ; Francesch Pons de Monpler. Consellers de bras menor Francesch Masquida ; Matheu Andreu ; Juan Pons ; Farrer Marsal.
__________________
1658 – 1659 Jurats Magnifich Mossen Gabriel Carbonell, de bras major, Clauari ; Magnifich Mossen Damia Pons, de Binibeque, de bras mitja ; Magnifich Mossen Francesch Mesquida, de bras menor. Consellers de bras major Antoni Joseph Carbonell ; Barthomeu Segui y Sintes ; Gabriel Carrio ; Pau Segui. Consellers de bras mitja Guillem Pons de Cornia ; Barthomeu Vidal de Trabuluger ; Pera Carreras de Matxani (Capita), Llorens Pons de Mosopta. Consellers de bras menor Francesch Sintas ; Juan Caules ; Xhristophol Reyes ; Juan Corenti.
|
|
|
|